El màrqueting viral és un concepte publicitari on l’objectiu que es busca es que els clients siguin ells mateixos qui difonguin una idea, a diferència de la forma tradicional, en la qual l'empresa és l'encarregada de transmetre-la.
El comportament d'aquest tipus de propostes està relacionat amb la conducta d'un virus. Aquest s'instal·la i s'expandeix des d'una font, de forma exponencial, aconseguint la major quantitat de contagis. En el màrqueting viral, les empreses realitzen una proposta creativa i utilitzen els mitjans de comunicació tradicionals (Tv, Ràdio, Gràfica, etc.) i no tradicionals (com a Internet i peces de màrqueting directe) per aconseguir que el públic la transmeti.
L'objectiu del màrqueting viral és generar un “contagi” massiu, per aconseguir un major reconeixement de la marca, i així beneficiar la venda del producte o servei de l'empresa.
L’efecte que produeix el màrqueting viral no sempre és positiu, també pot afectar negativament la imatge d’una empresa.
L’efecte que produeix el màrqueting viral no sempre és positiu, també pot afectar negativament la imatge d’una empresa.
Existeixen diversos tipus de Màrqueting Viral:
FOWARD: Una persona li demana a una altra que, per exemple, reenvií un e-mail.
FOWARD: Una persona li demana a una altra que, per exemple, reenvií un e-mail.
INCENTIU: S'ofereixen promocions; se li ofereix, a l'usuari, alguna cosa a canvi que comparteixi certa informació.
ENCOBERT: És disfressa d'un foward, però en realitat està sustentat per una empresa. És tracta de rumors generats deliberadament que aconsegueixen difondre's per diferents mitjans.
BOCA EN BOCA: És tracta de l'intercanvi d'informació de forma intima, una persona a una altra.
COMUNITARIS: Semblança al boca en boca, però s'apunta a un grup o una comunitat, i s'espera q comparteixin informació rellevant.
EXEMPLE DE MARQUETING VIRAL
Oxford Magnum i el boli (2006)
En aquests cas el problema va sorgir per un candau que és podia obrir amb un bolígraf. Quan una persona és va adonar d’aquests fet va explicar el truc per obrir-lo en un fòrum a Internet, on un dels usuaris ho va intentar i va gravar un vídeo provant el mètode i el va penjar a YouTube.
Quan la notícia va arribar fins els mitjans de comunicació l’empresa no va tenir més remei que canviar els candaus als afectats. El cost d'aquests canvi esta valorat en 10MM$.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada