El poder de l'usuari

El grup de Carrol i el seu germà s'anomena Sons of Maxwell. Es tracta d'un duo canadenc de folk-pop celta procedent de Timmins (Ontario) i que tenen un grapat de discos tant amb aquest nom com en solitari. Do i Dave Carroll, que és així com es diuen, romandrien en l'anonimat si el primer no hagués denunciat a la companyia United Airlines per haver destrossat en un viatge la seva guitarra Taylor, valorada en uns 3.500 dòlars.

El cas es remunta a l'any passat quan en un viatge, amb parada a Chicago, una senyora va advertir que el personal de la companyia aèria encarregat de l'equipatge estava maltractant la maleta amb la guitarra d'aquest artista.

En arribar Dave Carroll va comprovar que el seu instrument estava trencat i va reclamar a United Airlines la destrossa. Li van donar llargues durant nou mesos i la companyia va optar finalment per dir-li que no s'en feia càrrec, i ell, sense pensar-s'ho dues vegades, va gravar tres vídeos explicant l'accident del seu instrument.

Actualment més de tres milions de persones han vist aquest vídeo. Es titula 'United breaks guitars ", o el que és el mateix, United Airlines destrossa guitarres, i és un clar exemple del que en màrqueting anomenem vídeo viral, i també de la facilitat de comunicació que ens ofereixen les xarxes socials, per no dir l'exemple perfecte.

Per tant, gràcies al Social Media (web 2.0) i davant l'enrenou mediàtic aquesta empresa ha perdut molt més en credibilitat i imatge que l'import de la guitarra en qüestió.

El vídeo és un clar exemple de clip literal Dave Carroll explica la història tal com li va passar amb sentit de l'humor i amb una tornada claríssima: "United Broke my Taylor guitar". Més clar i més àcid impossible.

UNITED BREAK GUITARS

Aquest cas és un clar exemple de màrqueting viral i de com ens afecten, avui dia, les XXSS. Ja que Abans del vídeo la empresa no es feia responsable, no responia a les seves queixes. Però després del vídeo es van posar en contacte amb ell i es van fer responsable dels danys.

El màrqueting viral o "de guerrilla" va ser encunyat originalment al llibre "Mitja Virus" per Douglas Rushkoff el 1994, se'n diu viral perquè la publicitat és dirigida a un usuari sensible (consumidor potencial), aquest usuari serà infectat (consumidor captiu) i pot seguir infectant a altres consumidors potencials, convertint al seu torn en portadors del virus i infectar altres consumidors causant una epidèmia com ho faria un virus com el de la grip, propagant el missatge de manera exponencial, és en aquest tipus de missatges on l'efectivitat depèn de el "contagiós" que sigui el mateix.


Aquest tipus de màrqueting utilitza mitjans electrònics com el correu, xarxes socials, blocs, missatgeria instantània i fins i tot moderns serveis de telefonia mòbil. El principal avantatge d'aquesta forma de màrqueting és aconseguir la major quantitat de possibles clients o vendes a un baix cost. El màrqueting viral és una recomanació "boca a boca" (diguem correu-correu, pàgina web-correu, Twitter-blog, xarxa social-xarxa-blog, i totes les seves combinacions, i fins i tot oralment, quan algú li comenta el missatge a algú ). Per exemple, un anunci de TV que circula per Internet, que ha estat més vist a la xarxa que per la TV a través de correus on es mana l'enllaç, o per recomanacions d'amics o fins i tot pels cercadors.


No obstant això, aquest missatge pot causar una percepció negativa i crear el contrari al que s'està buscant i igual que si el missatge és positiu es pot propagar de manera exponencial i crear un gran fracàs, a més per considerar que una campanya de màrqueting viral sigui efectiva hem de considerar el missatge, el canal i com ho anem a distribuir perquè prengui la forma d'epidèmia.

Aquí en teniu varis exemples 30 vídeos virals que han marcat una época.

Està clar que l'aparició d'internet ha donat un nou èmfasi a la mateixa, potenciant el treball prosumidor a través de xarxes de col · laboració, que agreguen valor de manera col.lectiva, incentivant la innovació i compartint coneixements que acceleren els cicles econòmics i tecnològics. La seva aparició es lliga amb els canvis en les formes de producció de tipus fordista a les postfordistes, que produeixen cada vegada més sobre la base de les demandes específiques dels usuaris.

Per tant, les empreses haurien de vigilar amb les opinions dels seus clients i sobretot coneixer-les, ja que després de les conseqüències que han tingut algunes per no creure en el PODER DE L'USUARI, ja no queda lloc a cap dubte.