El concepte d'obsolescència programada va sorgir a Estats Units a inicis dels anys 30, aquest concepte encara vigent en l'actualitat coincideix en crear productes de vida útil preestablerta, d'aquesta manera els fabricants de productes venen mes perquè els productes contínuament s'estan deteriorant i tornant a comprar.
La empresa Apple va comercialitzar el seu producte iPod amb una bateria que durava de 8 a 12 mesos, després d'aquest temps la bateria deixava de funcionar, i el servei tècnic d'Apple aconsellava comprar un producte mes nou al no oferir recanvis de la bateria.
Diversos propietaris de iPad's van contactar amb el servei tècnic de Apple per sol·licitar un canvi o reemplaçar la bateria, obtenint com a resposta que Apple no oferia bateries de recanvi, i aconsellaven comprar un producte mes nou.
Davant d'aquest fet un grup de consumidors van emprendre una campanya que consistia en pintar un missatge en els anuncis de Apple on deia que la bateria del iPods únicament duraven uns 12 mesos i que aquestes eren irreemplaçables.
A mes van crear una pàgina web anomenada ipodsdirtysecret.com on van penjar el vídeo pintant anuncis i on s'explicava el defecte d'aquests productes, obtenint 6 milions de visites en un mes.
Posteriorment amb assessorament legal un grup de representants van reclamar davant els tribunals a Apple una solució per aquest problema, donant com a resultat que la companyia va acabar indemnitzant aquests representants, i oferint una bateria de recanvi per el iPod.
Aquest cas es comparable al "United break guitars" perquè davant de la reclamació dels clients les dos empreses na van oferir cap solució, però després de un temps de pressió social la van acabar donant.
Finalment penso que les empreses haurien d'afrontar el repte dels prosumers a la xarxa de la manera més immediata possible, es a dir que les empreses haurien de respondre immediatament a reclamacions individuals dels clients,l per evitar que aquestes petites disputes acabessin exercint una gran pressió social i legal a l'empresa, cosa que fa perdre diners, temps i prestigi a l'empresa, quan es el problema podria ser solucionat tan aviat com apareix.
Per començar sabem que Apple és una gran empresa reconeguda a tot el món. Veient tot el procés tant del servei tècnic com el que al final es presenta una solució del cas en els tribunals, únicament presentes una pàgina web.
ResponEliminaEn aquesta pàgina web, amb la mostra del vídeo amb uns aficionats comentant el defecte del producte que van penjar el vídeo pintant anuncis i on s'explicava el defecte d'aquests productes, veig que no s'expressen queixes ni seguidors en xarxes socials per aquest tema tal com va passar amb el cas de Dave Carrol, que va tenir milions de seguidors a Facebook, apart de la propia web de Youtube on es mostraven les reproduccions dels videos dels dos casos.
L'obsolescència programa és l'actualitat de la gran majoria de productes que ara comprem , no cal anar a mirar grans companyies com Appel, simplement fixarte amb al roba que compraves fa uns anys, la qual durava moltissim, i la que ens comprem ara que al cap de dues rentades ja esta per estripar.
ResponEliminaQue vui dir amb això: penso que es un acta una mica despresiable que les grans companyies es dediquin a decidir el futur d'aquelles coses que tu tants diners t'ha pogut costar, però per altre banda penso que, si no realitzesin aquesta operacions, moltes families es quedarien sense feina, ja que no hi hauria nous productes per crear o comfeccionar, ni empaquetar, ni distribuir,ni vendra... Per tant aquest mecanisme de obsolescència programada el veig com un facotr per fomentar el consum i en certa forma poder, tirar endevant la producció de certs paisos, i reduïr la seva crisi.