dilluns, 15 d’octubre del 2012


Searskilledmydog.es

Después de conocer el caso de Dave Carroll  un músico canadiense que viajó con la compañía aérea United Airlines en la primavera de 2008 con su grupo Sons of Maxwell. En el viaje, de Halifax a Omaha, su guitarra Taylor, con un valor de unos 3.500$, fue seriamente dañada (rota por el mástil). Carroll se puso en contacto con la compañía pidiendo responsabilidades. United Airlines no negó el hecho, pero no le ofreció ninguna compensación. Después de 9 meses en que estuvo hablando con diversas personas de la compañía que le pasaban de un teléfono a otro, finalmente le comunicaron que no harían nada por compensar la pérdida. El músico informó a la persona que le dio la última respuesta (Mrs. Irlweg, atentos a su nombre) que escribiría tres canciones sobre su experiencia, grabaría vídeos y los colgaría en Internet.
La compañía no dio la suficiente importancia a la dimensión que podían alcanzar los vídeos de Carroll.
Además de la mala publicidad para la empresa, las acciones de United Airlines en bolsa perdieron valor (el equivalente a 51.000 guitarras Taylor). Finalmente, la compañía pidió disculpas a Dave Carroll y se ofreció a compensarle por la guitarra. El músico no aceptó el dinero y la aerolínea, en un intento de mejorar su imagen, donó la cantidad a una organización musical sin ánimo de lucro.
Carroll ha publicado también un libro explicando el caso “United Breaks Guitar. El poder de una sola voz en la era de los Social Media”
Un ejemplo de que una mala experiencia de un cliente compartida gracias a Internet y las redes sociales puede tener importantes consecuencias para las empresas. Es el poder del nuevo consumidor.



Otro episodio particularmente destacado es el de la empresa de artículos para el hogar norteamericana Sears. Todo comenzó cuando un cliente de Texas decidió comprar un nuevo refrigerador. El comprador pidió a la compañía que su pedido fuera entregado en su casa, pero con tan mala fortuna que, mientras hacía la entrega, el conductor del camión atropelló y mató a su perro Toot. El dueño del animal exigió a la empresa algún tipo de reparación, pero desde Searsargumentaron que la muerte de la mascota había sido culpa del usuario, ya que la misma se había cruzado en el camino del repartidor.
Poco días después, el cliente subió a la web el sitio SearsKilledMyDog.com (Sears Mató a Mi Perro), que en cuestión de horas se convirtió en un enorme éxito gracias a la viralización del caso vía Twitter, Facebook y el sitio de consumidores The Consumerist. Por suerte, en este caso la historia tuvo un final feliz: el mismísimo presidente de Sears, Will Powell, se comunicó con el cliente y le ofreció cubrir los costos que habían generado la pérdida de su mascota, y reembolsarle el costo del producto comprado. Al día siguiente el cliente decidió dar de baja el website.




Vistos estos casos como ejemplo de otros tantos que ocurren, podemos determinar que un cliente enfadado o insatisfecho puede causar grandes estragos en las empresas culpables a causa de la difusión de las redes sociales. Para una empresa hoy en día un cliente insatisfecho es una bomba de relojería ya que puede hacer llegar su queja a millones de personas que podrían ser futuros clientes.

9 comentaris:

  1. En aquest post podem intentar veure l'altre cara de la moneda es a dir, la raó de l'empresa.

    Trobo que en aquest cas concret podem veure que per una banda si que es veritat que el gos ha estat atropellat pel repartidor de l'empresa, peró per altre banda que els amos haurien d'haver tingut més compte d'aquest i en tot cas que no estigues sense corretja sol per la carretera. ++

    Es per aixó que considero que també s'ha d'anar en compte amb les "denuncies" a la xarxa ja que segons quins clients poden fer-ne abús. Aquest tipus de reclamacions es cert que donen molta força als usuaris particulars enfront les empreses, pero que s'ha de fer servir de la manera correcte.

    ResponElimina
  2. Crec que aquest cas és delicat, ja que per mig hi ha la mort d'un animal. Es evident que l'amo de la mascota estigues destrossat per el fet però tampoc crec que hagi de recórrer a les xarxes socials per intentar treure beneficis econòmics a causa de la mort del seu gos.

    S'hauria d'analitzar bé com va passar tot, ja que potser va ser una imprudència del propi amo de la mascota. Un gos és com un nen petit el qual em de vigilar i protegir perquè aquestes coses no passin.

    Així que, en forma de conclusió dir que discrepo bastant en l'actuació d'aquest home, tot i que la respecto.

    ResponElimina
  3. No estoy del todo de acuerdo en la comparación del caso united airlines con el caso sears. En mi opinión son bastante diferentes, ya que en el caso de united airlines, dave carroll le entrega la responsabilidad de la guitarra a la empresa, por lo tanto que la guitarra se rompiera si que es culpa de la empresa pero en el caso de sears, el propietario no entrega el perro a la empresa, por lo tanto que el perro haya sido atropellado por el camión es puro azar y mala suerte que se podría haber evitado si el amo estuviera mas pendiente a su perro. No obstante, si que se parecen en la manera de dar a conocer el "problema" los dos utilizan internet y consiguen una respuesta de la empresa después de divulgar el "problema" al publico.
    Puede ser que los clientes estén usando demasiado las redes sociales para quejarse ya que sabemos cada vez mas lo que puede provocar una mala opinión divulgada al publico por internet en estos tiempos 2.0. Al mas mínimo problema se divulga en internet para conseguir un beneficio de la parte de la empresa.

    ResponElimina
  4. Després d'haver llegit el cas de Searskelledmydog.es, he de dir que considero que aquest cas amb el de United breaks guitars no té punt de comparació.
    Si que és veritat que en els dos casos podem trobar la figura d'un client enfadat i insadisfet per el servei prestat i que podem veure el gran impacte que tenen les xarxes socials en la actualitat. No obstant, considero que l'accident en el qual va morir el gos del consumidor no es responsabilitat de l'empresa Sears.
    En aquest cas, crec que l'accident va ser culpa tan del propietari del gos com del conductor del camió, però sense relacionar-lo amb l'empresa, ja que considero que va ser casualitat que el gos fos atropellat per el camió de l'empresa.
    Per totes aquestes raons, crec que el client no va actuar correctament denunciant a l'empresa ni que aquesta historia, com diu el meu company en el bloc, tingues un final feliç.
    El president de Sears, va tenir que buscar una solució ràpida per evitar que altres consumidors s'enteressin de lo succeït i tornar-li els diners del producte comprat al propietari del gos com a recompensa per els "costos que havia generat la perdúa de la mascota"
    Per finalitzar, crec que alguns clients s'aprofiten del poder que tenen les xarxes socials per treure'n benefici propi. Ja que la empresa Sears, sota el meu punt de vista, es veura repercutida en un futur per aquesta història.

    ResponElimina
  5. Estic totalment d'acord amb els meus companys, ja que s'ha de vigilar molt com els particular poden utilitzar les xarxes per fer les seves denuncies. Primer de tot si el gos hages estat ben vigilat segurament no hauria passat. Com diuen els meus companys va ser casualitat.
    Aquest és un exemple clar del poder que tenim els consumidors per destruir o reforçar l'imatge i reputació d'una empresa, encara que no sigui comparable amb el Cas United Breaks Guitars.

    ResponElimina
  6. Estic d'acord també amb la marta, la clàudia, la bibi, el lucas i la sofia.
    Des de sempre he tingut animals de companyia, està bé trobar exemples de videos que han estat "molt vistos" o que han causat algun tipus de reacció a les xarxes, però crec que en aquest cas i fins i tot comparant-lo amb el de dave carroll, no hi ha res a recriminar... un animal no té ús de raó i tampoc crec que pugui ser culpat. La culpa és clarament de l'amo i també crec que va ser casualitat. Tampoc cal posar-se a acusar de que ha mort la teva mascota a les xarxes socials, perquè alhora estas remarcant que ets un irresponsable.

    ResponElimina
  7. Després d'haver llegit el cas de Searskelledmydog.es, el qual es un cas bastant diferent al de United, tot i estar parlant d'un client que no esta conforme amb el trancte totalment prestat per part de la companyia, i el posterior impacte que pot tenir aquesta insatisfacció a la xarxa.
    En el cas de Sears, considero que l'accident es culpa de l'empresa, pero sobretot del amo del gos.
    Per aquest motiu em reitero que els dos casos no son practicament semblants, ja que pel contrari el del cas United es el client qui te tota la raó, i la culpa es al 100% de l'empresa.
    Per aquest motiu considero que el client del cas Sears, no va actuar del tot correcte demandant a l'empresa, crec que el propietari de l'empresa va ser molt hàbil. Pagant de forma rapida el que el consumidor demanava, que eren els diners del producte comprat, com a “compansació”, i així tancar el tema lo més aviat possible, i així evitar mala fama amb possibles altres clients i els propis cliente de l'empresa Sears.
    Crec que no sempre s'ha de tractar l'empresa, com a culpable dels actes succeits, crec que sovint hi ha casos que els clients són els veritables culpables, pero busquen una recompensa i sortir “guanyant”.

    ResponElimina
  8. Per aquest motiu, estic dacord amb els meus companys, i considero que la culpa es del amo, ja que el gos es incapaç d'evitar el succeït. I i per aquest motiu no hauria de rebre cap compensació el amo de la mascota.

    ResponElimina
  9. No hi ha millor publicitat que la que et fa la gent amb el boca a boca!! En aquest cas, no sempre és bo que parlin de tu. Ja que a vegades les conseqüències poden ser desastrosses

    ResponElimina