Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris prosumidor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris prosumidor. Mostrar tots els missatges

diumenge, 14 d’octubre del 2012

Casos d'èxit o fracàs



En la meva recerca, he trobat casos d'interès pel que fan actes de possibles èxits o fracassos de prosumidors en el món de la Web 2.0, ja que sense aquest espai Web no hagués estat possible cap oportunitat de negoci. Primerament, he trobat un cas anomenat Blitz CM on podem veure que gràcies al Twitter, és una eina molt poderosa per el servei dels clients i per mantenir l'imatge de l'empresa en aquest cas de l'aerolínia al servei cap al client. En el segon cas D'Isaweiss, una dona que va crear un negoci del qual es va originar d'un video que va penjar al Youtube on explicava com fer un "monyo". I l'ultim cas fa referència a un cas d'èxit a "Pear's case", un cas d'èxit també el qual un home va  crear una tenda en línia dinàmica amb capacitat d'atendre desenes de milers de transaccions durant els becs de vendes.



Aquests casos dels quals ara els estudiarem més, tenen la semblança amb el Cas United que ha estat gràcies a les xarxes Socials i Web 2.0 que han arribat a ser tan importants al nostre món independentment de si el negoci els hi ha anant bé o no. En el Cas United vam poder veure un cas el qual d'una persona com és capaç creant una cançó amb un ús adequat d'aquest motiu i publicar-la a la Web 2.0 que tingui una atracció de persones tan gran demostra ens va demostrar el poder que tenen les xarxes socials, les quals ens donen poder per compartir opinions i experiències en la Web, i interectuar en qualsevol tema. Així que aprofundint més en les recerques que ja hem esmentat anteriorment.

El primer cas, es basa en que l'aerolínia Blitz CM, en què el client ingressa el seu cas, el qual lliura el seu DNI però no li permeten prendre el seu vol, encara que el passatger indica que hi ha unapublicació del Ministeri de Transports que ho recolza. per mitjà de facebook i twitter a través del seu dispositiu mòbil, en trobar-se l'aqerolínia amb molta demandade passatgers i no tenir coneixement d'aquesta publicació, despatxen al client del counter ràpid i sense, lloc a escoltar bé el seu reclam on automàticament arriba a la plataforma Suporti CM i s'integra a Service & Support, la incidència és atesa pels usuaris encarregats els qui li responen al client de manera ràpida oferint-li les disculpes del cas i solucionant el seu problema.




El segon és un cas d'èxit de Isabel amb la seva nova empresa isaweis, encara que la professió d'Isabel és enginyer informàtic, un bon dia, veient un vídeo en youtube se li va ocórrer compartir les coses que ella sabia fer i va començar pujant a youtube un vídeo en el qual mostrava com fer-se una trossa molt aparent, en un minut, amb ajuda d'uns mitjons. El vídeo ho va gravar asseguda en el sòl de la seva habitació i tal qual ho va pujar a youtube. I ara té un negoci anomenat Isaweiss que ve originat d'aquest vídeo del youtube.




Com a conclusió a aquestes recerques, podem dir que gràcies a la Xarxa Internet aquest prosumidors han estat capaços de demostrar un tema d'interès el qual té la possibilitat de poder ser vist per una gran quantitat de persones, que ens podem assebentar de situacions curioses que han succeït amb empreses i tenir una imatge de aquell producte a causa decom ha actuat davant aquella situació i ens posem al lloc de l'usuari. També amb el Cas United ens va ensenyar que qualsevol prosumidor pot donar-se a conèixer amb un bon projecte i plantajament previ al món actual amb una qualitat pròpia d'originalitat, tema interessant, atractiu per tal de aconseguir el màxim de visites possibles, com ha estat el mateix per el negoci d'Isabel i el fracàs primer de l'aerolínia Blitz CM que ho ha pogut arreglar mitjançant Twitter.

Bibliografia:

El poder de l'usuari


El grup de Carrol i el seu germà s'anomena Sons of Maxwell. Es tracta d'un duo canadenc de folk-pop celta procedent de Timmins (Ontario) i que tenen un grapat de discos tant amb aquest nom com en solitari. Do i Dave Carroll, que és així com es diuen, romandrien en l'anonimat si el primer no hagués denunciat a la companyia United Airlines per haver destrossat en un viatge la seva guitarra Taylor, valorada en uns 3.500 dòlars.

El cas es remunta a l'any passat quan en un viatge, amb parada a Chicago, una senyora va advertir que el personal de la companyia aèria encarregat de l'equipatge estava maltractant la maleta amb la guitarra d'aquest artista.

En arribar Dave Carroll va comprovar que el seu instrument estava trencat i va reclamar a United Airlines la destrossa. Li van donar llargues durant nou mesos i la companyia va optar finalment per dir-li que no s'en feia càrrec, i ell, sense pensar-s'ho dues vegades, va gravar tres vídeos explicant l'accident del seu instrument.

Actualment més de tres milions de persones han vist aquest vídeo. Es titula 'United breaks guitars ", o el que és el mateix, United Airlines destrossa guitarres, i és un clar exemple del que en màrqueting anomenem vídeo viral, i també de la facilitat de comunicació que ens ofereixen les xarxes socials, per no dir l'exemple perfecte.

Per tant, gràcies al Social Media (web 2.0) i davant l'enrenou mediàtic aquesta empresa ha perdut molt més en credibilitat i imatge que l'import de la guitarra en qüestió.

El vídeo és un clar exemple de clip literal Dave Carroll explica la història tal com li va passar amb sentit de l'humor i amb una tornada claríssima: "United Broke my Taylor guitar". Més clar i més àcid impossible.

UNITED BREAK GUITARS

Aquest cas és un clar exemple de màrqueting viral i de com ens afecten, avui dia, les XXSS. Ja que Abans del vídeo la empresa no es feia responsable, no responia a les seves queixes. Però després del vídeo es van posar en contacte amb ell i es van fer responsable dels danys.

El màrqueting viral o "de guerrilla" va ser encunyat originalment al llibre "Mitja Virus" per Douglas Rushkoff el 1994, se'n diu viral perquè la publicitat és dirigida a un usuari sensible (consumidor potencial), aquest usuari serà infectat (consumidor captiu) i pot seguir infectant a altres consumidors potencials, convertint al seu torn en portadors del virus i infectar altres consumidors causant una epidèmia com ho faria un virus com el de la grip, propagant el missatge de manera exponencial, és en aquest tipus de missatges on l'efectivitat depèn de el "contagiós" que sigui el mateix.


Aquest tipus de màrqueting utilitza mitjans electrònics com el correu, xarxes socials, blocs, missatgeria instantània i fins i tot moderns serveis de telefonia mòbil. El principal avantatge d'aquesta forma de màrqueting és aconseguir la major quantitat de possibles clients o vendes a un baix cost. El màrqueting viral és una recomanació "boca a boca" (diguem correu-correu, pàgina web-correu, Twitter-blog, xarxa social-xarxa-blog, i totes les seves combinacions, i fins i tot oralment, quan algú li comenta el missatge a algú ). Per exemple, un anunci de TV que circula per Internet, que ha estat més vist a la xarxa que per la TV a través de correus on es mana l'enllaç, o per recomanacions d'amics o fins i tot pels cercadors.


No obstant això, aquest missatge pot causar una percepció negativa i crear el contrari al que s'està buscant i igual que si el missatge és positiu es pot propagar de manera exponencial i crear un gran fracàs, a més per considerar que una campanya de màrqueting viral sigui efectiva hem de considerar el missatge, el canal i com ho anem a distribuir perquè prengui la forma d'epidèmia.

Aquí en teniu varis exemples 30 vídeos virals que han marcat una época.

Està clar que l'aparició d'internet ha donat un nou èmfasi a la mateixa, potenciant el treball prosumidor a través de xarxes de col · laboració, que agreguen valor de manera col.lectiva, incentivant la innovació i compartint coneixements que acceleren els cicles econòmics i tecnològics. La seva aparició es lliga amb els canvis en les formes de producció de tipus fordista a les postfordistes, que produeixen cada vegada més sobre la base de les demandes específiques dels usuaris.

Per tant, les empreses haurien de vigilar amb les opinions dels seus clients i sobretot coneixer-les, ja que després de les conseqüències que han tingut algunes per no creure en el PODER DE L'USUARI, ja no queda lloc a cap dubte.